Josep Subirats i Samora - Dibuixant, cartellista i pintor
Josep Subirats i Samora

© 2014 Família Subirats
Bibliografía Josep Subirats Samora

Jardí, E., Manent, R. (1983) El cartellisme a Catalunya,
Barcelona, Destino. Reprodueix cartell Camperol.

Fontseré, C. (1995) Memòries d’un cartellista català (1931-1939),
Barcelona: Pòrtic. Pp. 7 i 305.

Oliver. C. (1998) “El dibuix com a escriptura del pensament”, a Subirats,
Olot: Fons d’Art.

Subirats, J. (1998) Catàleg d’obres exposades. Olot: Fons d’Art.

Catálogo Nacional de Arte CANART 99/00. Barcelona.
Subirats Samora, Josep. P. 417.

Pujals, J. M. (2006) Seqüències d’art., Barcelona: Viena Art. p. 147.

Forcada, E. (2010) “Traduir l’experiència de l’exili. L’expressió artística als camps de concentració del Roselló”. A Font Agulló, J. (ed.) Reflexionant l’exili. Aproximació a l’exili republicà: entre la historia, l’art i el testimoniatge. MUME, Museu Memorial de l’Exili i Editorial Afers, Catarroja.

Forcada, E. (2010) “Camps de concentració com a paisatge”, a Diputació de Girona, Atles paissatgístic de les terres de Girona, vol. II, Girona. pp. 1129-1131.

Forcada, E. (2011) Josep Subirats. Périple d’un artista.
Perpignan: Editions Mare Nostrum.


Subirats, J. (1998) Catàleg d’obres exposades. Olot: Fons d’Art.

Subirats, J. (1998) Catàleg d’obres exposades.
Olot: Fons d’Art.
Forcada, E. (2011) Josep Subirats. Périple d’un artista.  Perpignan: Editions Mare Nostrum.

Forcada, E. (2011) Josep Subirats. Périple d’un artista. Perpignan: Editions Mare Nostrum.

Fragments extrets de la bibliografía

Fragments de Conxita Oliver 
“El dibuix com a escriptura del pensament”, a Subirats, Olot: Fons d’Art, 1998.

“En l’obra dibuixística de Josep Subirats preval l’essencial sobre el retòric, l’estructura sobre els detalls. Per a ell, el dibuix esdevé un mètode d’exploració, un discurs de reconeixement de la realitat, un estudi rigorós de la forma i de les seves estructures internes”.

“El que compta per a Subirats no és el tema, sinó la forma; no és el contingut, sinó l’expressió, i tampoc no és la descripció, sinó la composició. No s’ha de valorar en la seva obra el tema, sinó la manera de mostrar-lo, i tampoc s’hi ha de valorar la representació de la realitat, sinó el punt de vista des d’on és contemplada.”

“L’eina del dibuix, bàsicament monocroma, fou treballada per Subirats magistralment en perfecta harmonia amb el suport, la idea i la concreció del rigor plàstic, sempre fidel al verisme visual.”

“Trobem una gran varietat de temes que apareixen i desapareixen, per tornar a aparèixer en anys posteriors, o bé que es manifesten amb continuïtat. Subirats és insaciable, vol absorbir-ho tot, enregistrar-ho tot, ficar-ho tot sobre el paper.”

Fragment d’Antoni Clavé
A Subirats, Olot: Fons d’Art, 1998.

“Vaig conèixer Josep Subirats l’any 26 o 27 a Llotja, a la sucursal del carrer Aribau (...)  En “Subi” era el més dotat de tots nosaltres, malgrat ser, segurament, el més jove. (...) Fa deu o dotze anys soparem plegats (...) Em va dir que no volia exposar enlloc, que no volia dependre de ningú, que li seria impossible estar obligat a donar un cert nombre de teles cada mes o cada any... i que el que més li havia interessat sempre era dibuixar, dibuixar sempre, sense pal·liatius”.


Fragment d’Eric Forcada
A Josep Subirats. Periple d’un artista: del front als camps de concentració i dels batallons disciplinaris als suburbis de Barcelona (1936-1941), Edicions Mare Nostrum: Perpinyà, 2011.

“El dibuix constitueix per a Subirats l’instant de creació pura i l’expressió més immediata d’allò íntim. Brevetat i concisió li permeten aferrar-se amb una fidelitat constant a la permanència de l’eternitat. Mitjançant l’afirmació d’un traç sòlid i sovint en les condicions més precàries, aconsegueix donar forma fins i tot a la realitat més fugaç. Subirats ha sabut captar aquesta fugacitat, la d’un univers d’existència fràgil i sempre condemnada, per restituir-la de forma tangible a la memòria.”



Wikipedia:
ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Subirats_i_Samora